HISTORIA DE LES FALLES
L’origen de la festa de les Falles es remunta a l’antiga tradició dels fusters de la ciutat, que en vespres de la festa del seu patró San José, cremaven enfront dels seus tallers, als carrers i places públiques, les andròmines velles i inservibles juntament amb els artefactes de fusta que empraven per a elevar els cresols que els il·luminaven mentre treballaven en els mesos d’hivern. Per aqueix motiu el dia de la cremà (moment en el qual cremen els monuments fallers) sempre coincideix amb el dia 19, Festivitat de San José.
En el segle XVIII, les Falles es reduïen a pires de materials combustibles que rebien el nom de Falles i cremaven al vespre de la vespra de San José.
Aquestes Falles van anar evolucionant i carregant-se de sentit crític i irònic, mostrant-se sobretot en els monuments fallers escenes que reproduïen fets socials censurables i critica social sempre amb sentit de l’humor.
Sobre 1870 es va perseguir durament els festejos populars com el Carnestoltes i les Falles. Aquesta pressió va provocar que en 1885 sorgira un moviment en defensa de les tradicions típiques, atorgant la revista «La Traca» premis als millors monuments fallers. Aquest fet va provocar la competició entre els veïns i va donar lloc al naixement de la falla artística, on no desapareixia la crítica, però predominava la preocupació estètica.
En 1901, el propi Ajuntament de València, va atorgar els primers premis municipals a les millors Falles. Aquest va ser el començament de la unió entre el poble i el poder polític, evolucionant amb passes de gegant aquesta festa popular en número, estructura i organització.
LES FALLES HUI
Valencia, ejemplo de modernidad, puerto del Mediterráneo y capital de grandes eventos, se transforma en marzo para convertirse en una ciudad entregada a su fiesta, a la música y a la pólvora.
València, exemple de modernitat, port del Mediterrani i capital de grans esdeveniments, es transforma al març per a convertir-se en una ciutat entregada a la seua festa, a la música i a la pólvora.
Les Falles, les festes del foc per excel·lència, es mantenen des de fa segles tan espectaculars, desmesurades i barroques com el propi valencià. En les albors de l’hivern, la ciutat es tiny del color de les flors i de la pólvora per a rebre la primavera i a més d’un milió de visitants, que entre la música de les bandes i el baluern de les mascletaes recorren els monuments fallers, aquest any més de 700. No obstant això, cal no oblidar que durant aqueixos dies, també es pot gaudir de les exposicions del Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i del Museu de Belles arts Sant Pius V, visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències i fins i tot descobrir l’ànima marinera de la ciutat degustant una bona paella després de la mascletà.
L’Exposició del Ninot, la plantà, la Cavalcada del Regne, els castells de focs artificials, l’Ofrena de flors a la Verge i la Nit del Foc, són algunes de les imprescindibles cites falleres.
El més tradicional és recórrer els carrers de la ciutat contemplant les falles, mentre es gaudeix d’un exquisit xocolate amb bunyols de carabassa.
El dia 15 de març comença la plantà i el 16 a les huit del matí ja està cada falla en el seu lloc, més de 700 monuments alguns de 25 metres d’altura.
L’art i la sàtira es conjuguen en uns monuments que durant la setmana fallera, del 12 al 19 de març, s’alcen en cadascuna dels carrers i cantonades de la ciutat i en els quals es critica i caricaturitza vida social i política. Com cada any la cridà, la invitació de les falleres majors de València, Marta Agustín i María Berbel, a participar en les Falles, ha sigut el tret d’eixida de les celebracions falleres.
Com a presagi primaveral, les Falles es viuen al carrer pel bon temps que normalment fa i perquè la ciutat es converteix, tota ella, en per als vianants. El so de la música festera i l’olor a la pólvora i a les flors acompanyen a una altra aroma típicament fallera per als valencians: el dels bunyols. El més tradicional és recórrer els carrers de la ciutat contemplant les falles, mentre es gaudeix d’un exquisit xocolate amb bunyols de carabassa.
Des de l’1 de març a València, tothom té una cita a les dues en la plaça de l’Ajuntament per a veure la mascletà, la simfonia del soroll. La mascletà és un espectacle per als sentits: se senten els masclets, es veu el foc i el fum i es fa olor la pólvora, però sobretot se sent la vibració que puja per les cames i recorre tot el cos.